Google està a punt de posar en marxa la seva última iniciativa: Google Health. Aquest nou servei oferirà una eina que permetrà a cada usuari tenir accés directe al seu historial mèdic i gestionar tota la informació sobre la seva salut, ja sigui intercanviant opinions amb altres usuaris o bé amb experts.
En un primer moment es registraran les dades d’una mostra de voluntaris de la Clínica Cleveland que han donat permís per “penjar” les seves dades. Tal i com passa en altres serveis, només els propis usuaris podran accedir al seu historial mitjançant un codi.
Segons la companyia nord-americana es tracta d’una expansió lògica, doncs s’adapta als nous costums dels usuaris de cercar a la Xarxa qualsevol tema que afecti a la seva salut.
Podeu veure més a:
http://googleblog.blogspot.com/2008/02/google-health-first-look.html
http://googlesystem.blogspot.com/2007/08/google-health-prototype.html
La salut electrònica és l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en qualsevol activitat relacionada amb la salut d’una persona o una comunitat. Aquesta relació s’estableix per Internet o pel telèfon mòbil. La targeta sanitària individual, la programació de visites, escollir metge de família, la prescripció electrònica, la telemedicina, la teleassistència, la carpeta de salut personal i la història clínica són algunes de les primeres aplicacions.
dilluns, 17 de març del 2008
diumenge, 9 de març del 2008
Diploma de Postgrau en Gestió Sanitària.
UdGEscNeg.Escola de Negocis.Fundació Universitat de Girona.Innovació i Formació
Institut Català de la Salut. Àmbit d'Atenció Primària Girona
______________________________________________________________
MÒDUL 4. MODELS I SISTEMES SANITARIS
LA HISTÒRIA CLÍNICA ELECTRÒNICA
Objectius:
Oferir una formació per millorar els coneixements i les habilitats de lideratge en la implementació de sistemes d'informació en gestió clínica i assistencial.
Formadors:
Rafel Cubí Monfort
Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària
EAP Salt. ICS. Responsable de la implantació de la Recepta Electrònica del CatSalut
rcubi.girona.ics@gencat.cat
Artur Marquès Vidal
Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària.
EAP Salt. ICS. Responsable de l’e-CAP a l’Àmbit Girona
amarques.girona.ics@gencat.cat
Delfí Faixedas Brunsoms
Metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.
Àmbit Territorial Girona. ICS. Coordinador de Sistemes d’Informació
dfaixedas.girona.ics@gencat.cat
______________________________________________________________
Institut Català de la Salut. Àmbit d'Atenció Primària Girona
______________________________________________________________
MÒDUL 4. MODELS I SISTEMES SANITARIS
LA HISTÒRIA CLÍNICA ELECTRÒNICA
Objectius:
Oferir una formació per millorar els coneixements i les habilitats de lideratge en la implementació de sistemes d'informació en gestió clínica i assistencial.
Formadors:
Rafel Cubí Monfort
Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària
EAP Salt. ICS. Responsable de la implantació de la Recepta Electrònica del CatSalut
rcubi.girona.ics@gencat.cat
Artur Marquès Vidal
Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària.
EAP Salt. ICS. Responsable de l’e-CAP a l’Àmbit Girona
amarques.girona.ics@gencat.cat
Delfí Faixedas Brunsoms
Metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.
Àmbit Territorial Girona. ICS. Coordinador de Sistemes d’Informació
dfaixedas.girona.ics@gencat.cat
______________________________________________________________
Índex de la sessió
- Presentació
- Introducció: La Història Clínica Electrònica: integral, integrada i inteligent
- Exercici pràctic
- Les 10 dimensions de la Història Clínica Electrònica (HCE)
- La prescripció electrònica del CatSalut.
- Telemedicina.
- Estudi de casos pràctics amb HCE
- Conclusions
- Presentació pràctica d'una sessió d'e-CAP (Estació Clínica d'Atenció Primària) de l'ICS
- ICS: Evolució cap a estacions clíniques basades en SAP. eCHOS-2
- Documentació de la sessió (fitxer pdf)
- Documentació de la sessió (fitxer zip)
______________________________________________________________
- Introducció: La Història Clínica Electrònica: integral, integrada i inteligent
- Exercici pràctic
- Les 10 dimensions de la Història Clínica Electrònica (HCE)
- La prescripció electrònica del CatSalut.
- Telemedicina.
- Estudi de casos pràctics amb HCE
- Conclusions
- Presentació pràctica d'una sessió d'e-CAP (Estació Clínica d'Atenció Primària) de l'ICS
- ICS: Evolució cap a estacions clíniques basades en SAP. eCHOS-2
- Documentació de la sessió (fitxer pdf)
- Documentació de la sessió (fitxer zip)
______________________________________________________________
divendres, 7 de març del 2008
Bibliografia
Avances en la informatización de los sistemas de salud (Cubi R, Faixedas D. Aten Primaria 2005; 36(8):448-52)
El Marco de Desarrollo de la e-Salud en España
Marco estratégico para la mejora de la Atención Primaria en España: 2007 - 2012
____________________________
Història Clínica Compartida.
Primers passos de la Història Clínica Compartida de Catalunya (HCCC)
HCCC: una eina al servei del ciutadà (4-10-2005)
Història Clínica Compartida de l'ICS
DIRAYA: la Historia Clínica Electrónica de Andalucia
___________________________
Prescripció electrònica.
Regulació de la Recepta electrònica a Catalunya
(DOGC, núm. 5081 - 29/02/2008)
Viabilidad de la Receta Electrónica en España (Cubi R, Faixedas D. Aten Primaria 2005;36(1):5)
Recepta i prescripció
Despesa de les receptes
___________________________
Confidencialitat. Seguretat
Ley de Protección de datos de caràcter personal (BOE 13-12-1999 Ley Orgánica 15/1999)
Programa de Seguretat de la Informació al Departament de Salut
Ley reguladora de la autonomia del paciente (BOE ley 41/2002)
Confidencialidad Informe de la Sociedad Española de Informática Sanitaria (SEIS)
Confidencialidad e informatización de los datos en atención primaria (Cubi R, Marques A. FMC 2005;12(2);86-93)
Normativa de Funció Pública: l'ús de les TIC per part del personal al servei de la Generalitat de Catalunya
Document de compromís de confidencialitat (Àmbit Territorial Girona. ICS)
Signatura Electrònica
__________________________
Telemedicina. Experiències a Girona:
La telemedicina y demencia: una necesidad para el siglo XXI (Vilalta J et al REV NEUROL 2007; 44 (9): 556-561)
Aplicación práctica de la retinografia en los hipertensos (Coll de Tuero G et al Hipertensión 2007;24(2):61-9)
___________________________
El Marco de Desarrollo de la e-Salud en España
Marco estratégico para la mejora de la Atención Primaria en España: 2007 - 2012
____________________________
Història Clínica Compartida.
Primers passos de la Història Clínica Compartida de Catalunya (HCCC)
HCCC: una eina al servei del ciutadà (4-10-2005)
Història Clínica Compartida de l'ICS
DIRAYA: la Historia Clínica Electrónica de Andalucia
___________________________
Prescripció electrònica.
Regulació de la Recepta electrònica a Catalunya
(DOGC, núm. 5081 - 29/02/2008)
Viabilidad de la Receta Electrónica en España (Cubi R, Faixedas D. Aten Primaria 2005;36(1):5)
Recepta i prescripció
Despesa de les receptes
___________________________
Confidencialitat. Seguretat
Ley de Protección de datos de caràcter personal (BOE 13-12-1999 Ley Orgánica 15/1999)
Programa de Seguretat de la Informació al Departament de Salut
Ley reguladora de la autonomia del paciente (BOE ley 41/2002)
Confidencialidad Informe de la Sociedad Española de Informática Sanitaria (SEIS)
Confidencialidad e informatización de los datos en atención primaria (Cubi R, Marques A. FMC 2005;12(2);86-93)
Normativa de Funció Pública: l'ús de les TIC per part del personal al servei de la Generalitat de Catalunya
Document de compromís de confidencialitat (Àmbit Territorial Girona. ICS)
Signatura Electrònica
__________________________
Telemedicina. Experiències a Girona:
La telemedicina y demencia: una necesidad para el siglo XXI (Vilalta J et al REV NEUROL 2007; 44 (9): 556-561)
Aplicación práctica de la retinografia en los hipertensos (Coll de Tuero G et al Hipertensión 2007;24(2):61-9)
___________________________
dimecres, 5 de març del 2008
Les TIC i els serveis de salut
Les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions (TIC) contribueixen als serveis de salut a millorar tant amb la qualitat d’atenció a les persones, com al funcionament i a la eficiència dels sistemes de gestió de les institucions sanitàries (professionals sanitaris i gestors).
L'augment de la complexitat de l’atenció sanitària, la necessitat de l’accés a la informació en qualsevol moment per qualsevol ciutadà o professional sanitari a dades mèdiques de qualitat, la necessitat de reduir els errors clínics i l'adequació de l’assignació eficient de recursos per la viabilitat dels serveis d’atenció sanitària: tots aquests aspectes exigeixen una revolució en el camp de la informàtica sanitària.
L'augment de la complexitat de l’atenció sanitària, la necessitat de l’accés a la informació en qualsevol moment per qualsevol ciutadà o professional sanitari a dades mèdiques de qualitat, la necessitat de reduir els errors clínics i l'adequació de l’assignació eficient de recursos per la viabilitat dels serveis d’atenció sanitària: tots aquests aspectes exigeixen una revolució en el camp de la informàtica sanitària.
L’adequació a les noves situacions condueix a disposar de programes nacionals per al desenvolupament de les TIC a curt, mitjà i llarg temps.
L’any 1973 la Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir els Sistemes d’Informació Sanitària com els mecanismes o estructures per a la recollida, elaboració, anàlisi i transmissió de la informació necessària per organitzar i fer funcionar els serveis sanitaris de forma efectiva i eficient, tenint com objectius complementaris la utilitat en la investigació i la docència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)